Agenda

'A La Concepció gastem qualitat'

Entrevista a Maria del Mar Lorente de la parada Llegums F. Lorente del Mercat de la Concepció

Porta tatuat el nom del seu fill al braç esquerre. El Samuel fa quatre dies que ha acabat l’escola i mentre esperen les vacances familiars d’estiu, l’acompanya a la parada. És gairebé migdia i mentre escolta l’entrevista a la mare, seu i endrapa mig alvocat amb una cullereta. El ritme de clients a la parada de llegums cuits, menjars preparats i fruits secs F. Lorente és constant. Els atén amb ingeni i desimboltura Carlos Mansegosa que porta 40 anys al negoci. “Ell m’ho ha ensenyat tot. Jo era la filla de l’amo, però el Carlos m’ha conegut des de petita i n’he après molt al seu costat”, dirà Mar Lorente, actual propietària del negoci. Ell és un paradista d’ofici. S’endevina ràpid per la seva manera de servir i de dirigir-se a la mestressa. Sense embuts, amb somriure i gentilesa. Ella, es divideix entre les dues parades que té al Mercat de la Concepció, la 118 i la 121. La segona, la van obrir els seus pares fa 18 anys quan els mercats encara bullien de clients a tota hora.
 
Una clienta habitual porta la carmanyola de vidre i demana a Mansegosa que li ompli d’empedrat fins a dalt. Una segona compra dues bosses de patates xips i dàtils amb ós, a granel. “Els meus avis eren de Granada i quan van arribar a Barcelona el 1970 es van fer càrrec de la parada a La Concepció, que havia estat de Pedro Vidal primer. Al principi hi veníem llegums cuits i remullats, arròs i patates, cornes i ganxets a granel”, dirà amb certa nostàlgia Mar Lorente. Amb 16 anys va començar a treballar al mercat perquè completats els estudis bàsics, no volia seguir a l’aula. Va tenir una experiència prèvia al Mercat de Sants, a la parada de la seva germana, però ràpidament van veure que treballar juntes no els anava bé. “Sempre he estat vinculada al mercat. De petita, a vegades havia de renunciar a anar d’excursió i els dissabtes també els passava a la parada. També és veritat que ajudar als pares em permetia tenir una paga i ho aprofitava quan sortia amb les amigues”, recordarà. “És un treball que t’ha d’agradar. Sóc feliç aquí, però és sacrificat”, afegeix. No amaga que reparteix la seva jornada laboral entre servir al mercat, als matins, i fer de terapeuta, a les tardes: “Sóc jove, però pateixo dels genolls i de l’esquena i he de trobar solucions. Per això m’he format en l’àmbit de les cures”.
 
A cuinar, per servir plats a la parada, va començar la seva mare, però actualment a F. Lorente tenen tres cuiners. L’evolució cap als preparats s’ha intensificat en els últims anys: “Tot el que que cuinem és casolà, fet a casa sense conservant ni colorant. Perquè tenim molt clar que som el que mengem i per això tenim clientela fidel”.  Quan se li demana a Mar Lorente els plats que més surten, dispara i no té aturador. Fa venir salivera. Els ulls no donen a l’abast amb tot el ventall de guisats que hi ha darrere del vidre. “Tenim amanides de pasta, de bacallà i de llegum, canelons de carn i de tonyina, estofats de llenties, cigrons i mongetes... Bacallà amb samfaina o panses i pinyols, peus de porc, favetes a la catalana, botifarra amb mongeta, truites de verdures, patata i ceba, pastís de patata, amanida russa, pèsols, bròquil, mongeta, carxofa saltejada amb all i julivert, medallons de gall d’indi amb allet, hamburgueses de pinya i ceba... Croquetes de pollastre, bacallà, pernil i de bolets...”, enumera amb entusiasme. L’hem d’aturar perquè la llista és llarga. Tot un bé de Déu de productes “saludables”, remarca Lorente, s’estenen al mostrador, per bé que l’estrella són els llegums i els fruits secs. Els dàtils, d’Israel. Les nous, de Girona.
 
“Si els clients em pregunten, sempre els oriento i els indico com cuinar, com coure, com preparar... Amb els anys, a alguns els agafes una estima especial”, reconeixerà. “El tracte del mercat en comparació a qualsevol gran superfície és incomparable”, afirma amb rotunditat Mar Lorente. “Aquest nostre és un bon ofici si t’agrada tractar amb el públic, però no tots els clients són iguals. Sempre he dit als empleats que hem de servir amb respecte, amb educació, i mirar de no perdre mai el nord. Si algú ve amb una actitud que no ens agrada, respirem i actuem de manera responsable. I tot  es posa sempre a lloc. A mi m’ajuda molt tenir intuïció”, afegirà. Tot i haver treballat dos anys al Mercat de Sants, reconeix que casa és La Concepció: “Allà no em sento a lloc. En canvi, aquí, sí. Estic acostumada  a l’espai i als meus clients. Tenim una confiança forjada al llarg dels anys i això és el que em fa sentir bé”.
 
El mercat ha canviat molt des de 1970. La fesomia de les instal·lacions, l’estil de clients, la manera de servir, el ritme de vida... I la pandèmia, aquests dos últims anys, ho ha trastocat tot, accelerant el canvi de ritme i l’estil de compra: “Ens falta més jovent a La Concepció. Conservem la gent gran, la que viu al barri de tota la vida. A més, aquesta part de l’Eixample ha perdut moltes oficines després del Covid i encara hi ha molts professionals que teletreballen, de manera que el ritme de compradors és menor”. No obstant, de clientela, a F. Lorente, en tenen de fixa, i alguns mantenen l’hàbit d’anar-hi a comprar cada dia: “És cert que hi ha persones que vénen a diari a comprar el dinar i se l’emporten a l’oficina. Surt molt més a compte que anar de restaurant i a més a més és un estalvi de temps. També ho fan algunes famílies”. Sobre el tòpic que al mercat surt més car omplir la cistella, Mar Lorente dirà: “A La Concepció gastem qualitat, potser sí que és un pèl més car, però el producte s’ho val. Al supermercat hi ha molta oferta i molt producte trampa. He comprovat que les bosses petites de fruits secs que hi venen semblen econòmiques, però surten més cares que si es compren aquí a granel. I nosaltres podem dir alt i clar que treballem amb la millor casa, amb Fruits García”.
 
Quan vivia a casa dels pares, era veïna de Sants, però ara resideix al Prat. Malgrat que és un altre municipi, Mar Lorente té clar que no deixarà mai de comprar a La Concepció: “Com que hi vinc cada dia per treballar, també hi faig despesa. M’agrada el menjar del mercat i el producte que tenen els altres paradistes”. Quan no és al mercat, se submergeix en un món d’intangibles: el tarot, el reiki i les flors de Bach. Diu que l’han ajudat molt a fer un camí interior. A conèixer-se més i a entendre millor als altres, als clients. L’altra passió que cultiva és l’equitació, que ha heretat del seu pare i que ha llegat al seu fill Samuel. “Pinta molt bé el Samuel, estudia a l’Escola de Belles Arts del Prat. Li he promès uns retoladors Posca si es porta bé durant les vacances. Vull que es dediqui al que vulgui, però que segueixi a la parada, de gran, ho veig complicat”, se sincerarà la mare. Es un belluguí, però durant l’entrevista ha estat atent. Es vol fotografiar amb ella i es mig baralla de broma amb el Carlos. Quan marxem, ens regala una bosseta de llaminadures de les que vénen a la parada. Encara no té deu anys, però l’ofici i el bon tracte amb el client ja el té après.    

Agenda d'activitats

HORARI D'ESTIU
Mercat alimentació
Del 18 de juliol al 31 d'agost de 2022:
De dilluns a dissabte de 8:00 a 15:00 h
Autoservei Caprabo
De dilluns a dissabte: de 09:00 a 20:30 h
Electrodomèstics Miró
Dilluns a dissabte de 10 a 20:30 h
Floristeries
De dilluns a diumenge de 0 a 24 h. Excepte agost

Aragó, 313-317 08009 Barcelona
Segueix-nos també a