Agenda

Notícies

'A La Concepció gastem qualitat'

Entrevista a Maria del Mar Lorente de la parada Llegums F. Lorente del Mercat de la Concepció

Porta tatuat el nom del seu fill al braç esquerre. El Samuel fa quatre dies que ha acabat l’escola i mentre esperen les vacances familiars d’estiu, l’acompanya a la parada. És gairebé migdia i mentre escolta l’entrevista a la mare, seu i endrapa mig alvocat amb una cullereta. El ritme de clients a la parada de llegums cuits, menjars preparats i fruits secs F. Lorente és constant. Els atén amb ingeni i desimboltura Carlos Mansegosa que porta 40 anys al negoci. “Ell m’ho ha ensenyat tot. Jo era la filla de l’amo, però el Carlos m’ha conegut des de petita i n’he après molt al seu costat”, dirà Mar Lorente, actual propietària del negoci. Ell és un paradista d’ofici. S’endevina ràpid per la seva manera de servir i de dirigir-se a la mestressa. Sense embuts, amb somriure i gentilesa. Ella, es divideix entre les dues parades que té al Mercat de la Concepció, la 118 i la 121. La segona, la van obrir els seus pares fa 18 anys quan els mercats encara bullien de clients a tota hora.

Una clienta habitual porta la carmanyola de vidre i demana a Mansegosa que li ompli d’empedrat fins a dalt. Una segona compra dues bosses de patates xips i dàtils amb ós, a granel. “Els meus avis eren de Granada i quan van arribar a Barcelona el 1970 es van fer càrrec de la parada a La Concepció, que havia estat de Pedro Vidal primer. Al principi hi veníem llegums cuits i remullats, arròs i patates, cornes i ganxets a granel”, dirà amb certa nostàlgia Mar Lorente. Amb 16 anys va començar a treballar al mercat perquè completats els estudis bàsics, no volia seguir a l’aula. Va tenir una experiència prèvia al Mercat de Sants, a la parada de la seva germana, però ràpidament van veure que treballar juntes no els anava bé. “Sempre he estat vinculada al mercat. De petita, a vegades havia de renunciar a anar d’excursió i els dissabtes també els passava a la parada. També és veritat que ajudar als pares em permetia tenir una paga i ho aprofitava quan sortia amb les amigues”, recordarà. “És un treball que t’ha d’agradar. Sóc feliç aquí, però és sacrificat”, afegeix. No amaga que reparteix la seva jornada laboral entre servir al mercat, als matins, i fer de terapeuta, a les tardes: “Sóc jove, però pateixo dels genolls i de l’esquena i he de trobar solucions. Per això m’he format en l’àmbit de les cures”.

A cuinar, per servir plats a la parada, va començar la seva mare, però actualment a F. Lorente tenen tres cuiners. L’evolució cap als preparats s’ha intensificat en els últims anys: “Tot el que que cuinem és casolà, fet a casa sense conservant ni colorant. Perquè tenim molt clar que som el que mengem i per això tenim clientela fidel”. Quan se li demana a Mar Lorente els plats que més surten, dispara i no té aturador. Fa venir salivera. Els ulls no donen a l’abast amb tot el ventall de guisats que hi ha darrere del vidre. “Tenim amanides de pasta, de bacallà i de llegum, canelons de carn i de tonyina, estofats de llenties, cigrons i mongetes... Bacallà amb samfaina o panses i pinyols, peus de porc, favetes a la catalana, botifarra amb mongeta, truites de verdures, patata i ceba, pastís de patata, amanida russa, pèsols, bròquil, mongeta, carxofa saltejada amb all i julivert, medallons de gall d’indi amb allet, hamburgueses de pinya i ceba... Croquetes de pollastre, bacallà, pernil i de bolets...”, enumera amb entusiasme. L’hem d’aturar perquè la llista és llarga. Tot un bé de Déu de productes “saludables”, remarca Lorente, s’estenen al mostrador, per bé que l’estrella són els llegums i els fruits secs. Els dàtils, d’Israel. Les nous, de Girona.

“Si els clients em pregunten, sempre els oriento i els indico com cuinar, com coure, com preparar... Amb els anys, a alguns els agafes una estima especial”, reconeixerà. “El tracte del mercat en comparació a qualsevol gran superfície és incomparable”, afirma amb rotunditat Mar Lorente. “Aquest nostre és un bon ofici si t’agrada tractar amb el públic, però no tots els clients són iguals. Sempre he dit als empleats que hem de servir amb respecte, amb educació, i mirar de no perdre mai el nord. Si algú ve amb una actitud que no ens agrada, respirem i actuem de manera responsable. I tot es posa sempre a lloc. A mi m’ajuda molt tenir intuïció”, afegirà. Tot i haver treballat dos anys al Mercat de Sants, reconeix que casa és La Concepció: “Allà no em sento a lloc. En canvi, aquí, sí. Estic acostumada a l’espai i als meus clients. Tenim una confiança forjada al llarg dels anys i això és el que em fa sentir bé”.

El mercat ha canviat molt des de 1970. La fesomia de les instal·lacions, l’estil de clients, la manera de servir, el ritme de vida... I la pandèmia, aquests dos últims anys, ho ha trastocat tot, accelerant el canvi de ritme i l’estil de compra: “Ens falta més jovent a La Concepció. Conservem la gent gran, la que viu al barri de tota la vida. A més, aquesta part de l’Eixample ha perdut moltes oficines després del Covid i encara hi ha molts professionals que teletreballen, de manera que el ritme de compradors és menor”. No obstant, de clientela, a F. Lorente, en tenen de fixa, i alguns mantenen l’hàbit d’anar-hi a comprar cada dia: “És cert que hi ha persones que vénen a diari a comprar el dinar i se l’emporten a l’oficina. Surt molt més a compte que anar de restaurant i a més a més és un estalvi de temps. També ho fan algunes famílies”. Sobre el tòpic que al mercat surt més car omplir la cistella, Mar Lorente dirà: “A La Concepció gastem qualitat, potser sí que és un pèl més car, però el producte s’ho val. Al supermercat hi ha molta oferta i molt producte trampa. He comprovat que les bosses petites de fruits secs que hi venen semblen econòmiques, però surten més cares que si es compren aquí a granel. I nosaltres podem dir alt i clar que treballem amb la millor casa, amb Fruits García”.

Quan vivia a casa dels pares, era veïna de Sants, però ara resideix al Prat. Malgrat que és un altre municipi, Mar Lorente té clar que no deixarà mai de comprar a La Concepció: “Com que hi vinc cada dia per treballar, també hi faig despesa. M’agrada el menjar del mercat i el producte que tenen els altres paradistes”. Quan no és al mercat, se submergeix en un món d’intangibles: el tarot, el reiki i les flors de Bach. Diu que l’han ajudat molt a fer un camí interior. A conèixer-se més i a entendre millor als altres, als clients. L’altra passió que cultiva és l’equitació, que ha heretat del seu pare i que ha llegat al seu fill Samuel. “Pinta molt bé el Samuel, estudia a l’Escola de Belles Arts del Prat. Li he promès uns retoladors Posca si es porta bé durant les vacances. Vull que es dediqui al que vulgui, però que segueixi a la parada, de gran, ho veig complicat”, se sincerarà la mare. Es un belluguí, però durant l’entrevista ha estat atent. Es vol fotografiar amb ella i es mig baralla de broma amb el Carlos. Quan marxem, ens regala una bosseta de llaminadures de les que vénen a la parada. Encara no té deu anys, però l’ofici i el bon tracte amb el client ja el té après.

Nou horari d'estiu

'El producte d’aquí és d’altíssima qualitat, no el tenen al supermercat per moltes hores que estiguin oberts'

Entrevista a Albert Ollé de la Cansaladeria & Xarcuteria Ollé del Mercat de la Concepció

Va vestit de blanc impol·lut però adverteix d’entrada i amb somriure sorneguer que no és del Reial Madrid. El dia comença sense gaire esperances, però en poc més de tres quarts d’hora, atén 5 clients, la majoria clients fidels que defensen la qualitat dels productes de la parada. “Els meus pares ja venien a comprar aquí quan hi havia el seu pare i la seva àvia”, recorda un veí. “M’aguanten des de fa molts anys. Calers no en tinc, però de paladar, molt. Compro poc però bo. De qualitat”, etziba després de demanar bull blanc, formatge i sobrassada. Albert Ollé porta tota la vida al darrere del mostrador de Cansaladeria & Xarcuteria Ollé. Té 64 anys i ja pensa en la jubilació; li sap greu no haver trobat relleu per continuar el negoci. Els fills s’involucren a la parada quan hi ha puntes de feina, a la campanya de Nadal, per exemple, però tenen altres oficis: fisioteràpia i infermeria. “Carnisseria Ollé comença amb la besàvia. Com que no podia tenir fills, va muntar el negoci, però finalment va acabar sent mare. Després la van regentar els meus pares i seguidament jo, però amb mi s’acabarà la història”, dirà amb un punt de desencís. Entrant pel carrer València, el vidre deixa entreveure la parada a mà esquerra. A dins, hi corre l’aire. S’ensuma l’estiu. I també la vegetació de les floristeries. Reconeix el gos manyac d’un client de La Concepció que jau al terra.

“Quan començo, l’any 1979, el mercat era en blanc i negre. El recordo caòtic i molt fosc. I ara és de color”, dirà. Més de 40 anys atenent, amb jornades maratonianes, de més de 10 hores. “Amb la pandèmia el mercat va revifar, però ara tornem a constatar que hi ha una crisi econòmica. La vida va de pressa i la gent compra quan pot, a vegades els diumenges i de matinada, i el mercat no entén aquesta lògica. Però està clar que el producte d’aquí és d’altíssima qualitat, no el tenen al supermercat per moltes hores que estiguin oberts”, reflexiona Ollé. Acaba d’arribar de vacances; ha estat a Sicília. Els clients de tota la vida ho saben i li pregunten com ha anat. Respon amb un somriure i la pell colrada. Una clienta de mitjana edat li demana botifarra blanca i cansalada per cuinar faves. “Els clients que tenim es fan grans. És clar que hi ha gent nova al mercat però no al ritme que voldríem. Quan un client nou compra i li agrada, no repeteix fins al cap de 15 dies o tres setmanes. Els divendres tenim clientela molt fixa, però cada dia el començo amb un a veure què passarà avui”, explica. Albert Ollé es ressent dels genolls, està pendent d’una operació i el malestar físic li impedeix estirar la jornada.

Són 2/4 de 10 del matí de l’últim dimarts de maig i la Cansaladeria Ollé té totes les temptacions esteses i penjades. “Surten molt bé les sobrassades de Mallorca i la picant de Menorca, el xollis del Pallars i tot tipus de formatges. Miro de tenir-ne molts de catalans, però també d’altres regions de l’Estat espanyol i de l’estranger”, matisa Ollé. A través del vidre, els ulls s’entretenen: Comte vell i pecorino, manxec, formatge de Maó, l’Idiazabal, el Gruyère... “Abans venia molt producte fresc, però ho vaig deixar. Ara hi he tornat amb el porc Ral d’Avinyó. Però l’especialitat són els pernils i els formatges. A mi m’agrada molt el pernil del país, criat durant tres anys, per bé que tothom parla de l’ibèric, que també en tenim, però que costa més del doble”, comenta amb sinceritat. Per als clients més sibarites també té pernil de la DO Pedroches. Els ulls segueixen repassant el mostrador: paté de muntanya, llonganissa de caldes i de riera, fuet obrador, xistorra, secallona, codony, botifarra blanca, negra, d’ou, del perol... Un bé de deu de productes de xarcuteria que Albert Ollé té claríssim com s’han d’incloure a la dieta mediterrània: “S’ha de menjar de tot. Molta verdura i fruita i una mica d’això. La xarcuteria, amb moderació”. A la parada també hi ven fumet.

“Al de La Concepció hi venen clients molt determinats. No és un mercat molt transitat, però els clients compren. En altres mercats potser hi ha més flux de visitants, però el volum de ventes és menor. Són menys compradors. Tinc un amic a la Zona Franca i fem comparacions”, explica. “Els turistes són passavolants. Compren sucs i fruites i com a molt un fuet, però no hi comptem”, adverteix. “De tota manera, anys enrere hi havia molts pisos turístics aquí, a la Dreta de l’Eixample. Ara no ho conec tant, però suposo que després de la pandèmia, tornaran”, comenta. A banda de paradista, Albert Ollé és client de La Concepció tot i que viu entre Rocafort i Sepúlveda, a l’Esquerra de l’Eixample. “A casa som dos i m’emporto producte de qualitat d’aquí. Al costat d’on visc, només hi comprem el de pes”, afegeix. És un paradista atent, transmet amabilitat. És de somriure fàcil. El seu tarannà deixa entreveure que ha gaudit molt els anys de feina al mercat, malgrat les hores i la dedicació, sense caps de setmana i amb decepcions amb el personal que puntualment l’ha acompanyat. Al mercat hi arriba cada matí amb bicicleta. La té plegada davant de la parada. La mira de reüll mentre se sincera: “Els esports no són la meva afició. M’agrada el cinema, el teatre – la meva dona s’hi dedica professionalment -, la lectura i cuinar”. Així ocupa el temps lliure quan abaixa la persiana de la parada 183 del mercat. Quan es jubili, té clar que reprendrà els estudis universitaris que va haver d’aparcar quan el seu pare va emmalaltir i va haver de començar a treballar a La Concepció. No pensa en el Dret, sinó en la Llicenciatura d’Història. “Seré el més gran de la classe, acabaré als 70 anys... Ho faré per gust, perquè m’agrada, per passió”, sospira. La mateixa que hi posa quan se li acosta una clienta i fileteja amb molta cura i precisió el pernil dolç Duroc que li demana per al seu fill.

La junt de l'Associació del Mercat de la Concepció es renova

Conversem amb la Conxi Fuentes, actual presidenta de la junta de Comerciants del Mercat de la Concepció,abans d'acabar el seu mandat.

La junta de l'Associació de Comerciants del Mercat de la Concepció, formada per 12 representants de tots els concessionaris del mercat, s'escull cada quatre anys i aquest mes de maig toca renovar-la. Des de la junta es vetlla per les qüestions del conjunt de l'equipament: l'estat de l'edifici, la neteja, la seguretat, el conjunt de serveis i també de totes les accions de promoció i dinamització. És la veu autoritzada per interlocutar amb les institucions públiques, com per exemple l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona, per tractar i posar damunt la taula tots els temes que permeten que el mercat permanentment evolucioni.

La Concepció Fuentes, actual presidenta de la junta, vicepresidenta els 8 anys anteriors i membre de la junta durant més de 20 ans, aviat acabarà el seu mandat. L'Associació de Comerciants del Mercat de la Concepció, amb aquest text vol agrair la seva la seva dedicació altruista al bon funcionament del mercat i l'entusiasme amb què sempre ha vetllat per a que el mercat de la Concepció sigui un referent entre els mercats de Barcelona.

La Concepció Fuentes, és sens dubte, la "Conxi del mercat", una de les seves ànimes i per això també hem parlat amb ells perquè ens doni el seu punt de vista sobre l'experiència viscuda en aquesta altra faceta del mercat.

Al mercat de la Concepció hi porta tota una vida. Hi va començar a treballar als 16 anys. Explica que "la parada era de la meva sogra i que amb la remodelació del mercat, l'any 1998, van apostar per fer una parada nova i des d'aleshores la meva parada es diu 'Carns Selectes Conxi'. El mercat és la seva vida i només escoltant-la parlar es pot percebre com el gaudeix i la fa vibrar. "Antigament, com que no hi havia parvularis ni gaires espais de lleure, els passadissos i les parets del mercat també eren l'espai de joc dels fills de paradistes perquè les mares ens duien amb elles a treballar a la parada".

"Sempre que puc fer alguna cosa per les persones del mercat, les escolto i si puc ajudar-les, ho faig molt a gust", ens confessa. El tarannà de servei està en el seu ADN i afirma que "com que abans de ser presidenta de la junta vaig estar durant uns anys sent vicepresidenta, no he notat gaires canvis en la meva tasca. Des de sempre els companys m'han vingut a explicar temes que calia resoldre i això és el que he seguit fent aquests últims quatre anys". A efectes pràctics afirma contundentment: "diria que realment només canvia el nom del càrrec, res més!".

Li preguntem per què deixarà la presidència i no continuarà en el càrrec. Constatem que per la Conxi el mercat va per davant, ja que afirma que "he estat presidenta durant 4 anys i podria renovar, però com que m'hauré de jubilar més aviat que tard no vull deixar el mandat a mitges. Prefereixo que es facin eleccions i que la nova junta tingui l'oportunitat d'encetar el seu propi mandat". La tasca de la junta es caracteritza per la resiliència i la paciència. És una tasca invisible que es fa imprescindible quan alguna cosa no va com hauria d'anar. "Una feina del dia a dia i de lluita que no sempre es veu", diu la Conxi.

En aquest mandat s'ha aconseguit fer un sostre nou, s'ha treballat per millorar els equipaments d'aire condicionat i aviat es renovaran els lavabos. Però si realment hi ha hagut alguna qüestió que ha deixat empremta en la junta d'aquest mandat, ha estat la gestió de la pandèmia. La Conxi explica que "la gestió de la pandèmia va ser molt dura, especialment en la primera fase de confinament. En aquell moment no teníem guants ni mascaretes. Ens vam haver d'espavilar pel nostre compte i ho vam saber fer pinya per tirar endavant. També vam haver de fer una gran aposta per la seguretat". Detalla que "al mercat tenim 6 portes i vam fer un esforç per contractar més vigilants per tal de mantenir-les totes obertes garantint els percentatges d'afluència i aforament permesos en cada moment, fent que les persones mantinguessin la distància social i, fins i tot, oferint mascaretes perquè aquells que no en tinguessin poguessin entrar a comprar".

D'aquella mateixa època també en destaca la gran utilitat del servei porta a porta. "Vam rebre moltes comandes per portar la cistella de la compra a casa, però també vam fer una aposta per servir comandes per internet". I afegeix: "el servei de comandes per internet l'estem evolucionant i aviat quedarà integrat al servei de marketplace de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona".

Els dies de pandèmia van ser una feinada i van ser molt durs, però en veu de tot el mercat també diu que al mercat de la Concepció "estem orgullosos de poder dir que en aquells dies tan complexos al mercat no hi va faltar de res, els transports amb les mercaderies van funcionar al 100% i vam poder continuar oferint producte, tracte i qualitat als nostres clients de la mateixa manera que ho havíem fet fins al moment i seguim fent fins ara". I contundentment assegura: "al mercat de la concepció tenim molta qualitat, servei, i cuidem a la clientela".

"¡Quién regala bien vende y quien lo recibe lo entiende!", així és com ens comença a parlar de l'aposta per arribar als infants, els compradors del futur. Li preguntem per quins són els punts forts que deixa aquesta junta al mercat i més enllà de les tasques fetes en instal·lacions, se sent orgullosa de la gran quantitat d'escoles que venen a visitar el mercat de la Concepció i de ser el primer mercat a oferir tallers infantils cada dissabte. "Fem molta pedagogia als infants. La gerent, la Pilar Gomà, els prepara una ruta i els porta a veure parades. Aprenen els diferents tipus de peixos, fruites, verdures... i quina és la diferència entre els tipus d'ous que poden comprar a les parades d'aviram. Els ous d'oca, de guatlla, de gallina, etc. Sovint s'asseuen a terra i mentre escolten els donem un suc, però també una funda per guardar l’entrepà perquè es puguin endur cap a casa un detall del mercat", detalla. Està contenta que després de la pandèmia aquesta tasca s'hagi pogut reprendre. Sobre els reptes als quals s'haurà d'enfrontar la nova junta destaca la necessitat d'omplir i diversificar les parades que han quedat buides per jubilacions el mercat, però també poder garantir una gestió del pàrquing que afavoreix a la clientela del mercat i que garanteixi que tindran lloc quan vinguin.

Estem acabant la conversa, però ens vol donar algun detall més: "Confesso que he tingut molta sort de tenir una junta que m'ha ajudat molt i m'ho han posat molt fàcil. Cadascú ha treballat des del seu àmbit de gestió i responsabilitat. Han fet molt per tirar endavant". Ells són la Montse Abril, la Cinta Casternado, en Sergi Debon, l'Àngels Fisas, la Rosa Garcia, l'Elisenda Goñi, la Pili Matos, en Jordi Moreno, en Maurici Pintanel, en Josep Prat i el Nacho Sánchez. Tota laAssociació també en vol fer públic el seu agraïment i, all mateix temps, animar als i les noves membres de la junta, que s'escollirà el dia 11 de maig, a continuar amb la mateixa empenta i els desitgem els millors dels èxits en la gestió.

Text: Núria Escalona

''M’agrada el mercat de la Concepció perquè és ample i fàcil de transitar, és com l’Eixample''

Entrevista a Maite Figueras de la Carnisseria Figueras del Mercat de la Concepció

El mercat de la Concepció desperta lentament. A plena primavera, es guanya a pols ser conegut com el mercat de les flors de Barcelona. Les dues floristeries que adornen la façana, al carrer València, són un esclat d’aromes i colors. Finals d’abril. Dimecres laborable. Primera hora. Converses tímides entre passadissos. Els paradistes endrecen. A la Carnisseria Figueras despatxen una clienta que hi arriba amb vehicle mòbil. “Vull tripa i cap per a una persona”, li diu a la propietària, Maite Figueras. L’atén amb diligència i li comenta que si en compra més quantitat, sempre la pot congelar. En acabar, fileteja vedella per a un client. Li portaran a casa amb el servei de porta a porta del mercat. “Carnisseria Figueras és un negoci familiar que va començar l’avi el 1925. Hi vaig venir a treballar als 17 anys, quan vaig acabar el COU. Ho vaig escollir per davant de seguir estudiant. Els meus fills no continuaran, l’un viu a França i l’altre a Tenerife”, comenta amb seguretat. Veu la jubilació més a prop que tard, però encara no vol deslligar-se del ritme frenètic del mercat. “He vist evolucionar molt el negoci, principalment perquè ha canviat el tipus de producte que venem: la manipulació de la carn. Abans eren peces senceres de bou, vedella, xai o cabrit i ara hi ha més producte preparat com per exemple la carn picada o les hamburgueses que preparem de tants gustos com es vulguin”, dirà.

La seva infància està lligada al mercat de la Concepció: “Baixàvem a jugar als passatges, a la plaça i també a les càmeres frigorífiques que hi havia a sota. No hi havia tant d’oci com ara i aquest espai formava part del nostre temps d’esbarjo”, recorda Maite Figueras. Arriba un segon client i demana cap i pota. “Amb oli, sal i vinagre, és ben bo, no cal entretenir-se gaire estona a la cuina”, dirà la propietària. És un client habitual, un senyor de mitjana edat que compra menuts, una de les especialitats de la parada. “És un producte que genera o amor o odi”, reconeixerà Maite Figueras. Al costat seu, s’estenen totes les altres peces de carn que ofereix la parada. Des del txuletón de vaca, a les entranyes. Mandonguilles, botifarra, peixet de vedella, filet de pobre, tapaplana, cap de mort i culata de vedella. També mitjana i escalopa. Costelles i mitjanes de xai. Callos precuinats, cap de vedella i tripa. “Els humans som com un cotxe, necessitem benzina, oli, anticongelant... De manera que el nostre cos demana una dieta variada d’aliments. No menjar gens de carn no és bo, seria una avaria per al nostre organisme. La proteïna de la carn no la pot substituir una dieta vegetal”, dirà convençuda Maite Figueras. Surt en defensa del consum d’un producte que algunes agrupacions ecologistes han castigat en els últims temps, també per l’impacte que el seu procés de producció – amb l’emissió de gasos d’efecte hivernacle - té en el canvi climàtic.

Esquiva la polèmica i amb coherència i rigor, en proposa un consum responsable. Admira l’arquitectura del mercat on treballa i reconeix que és el que més li agrada de tot Barcelona. “Si mires amunt, des del carrer Aragó, sembla que el sostre sigui la carcassa d’un vaixell”, comparteix entusiasmada. “M’agrada el mercat de la Concepció perquè és ample i fàcil de transitar, és com l’Eixample”, matisa. Entre bastiments i naus, en un edifici centenari remodelat el 98, a mig camí entre el passeig de Gràcia i la Sagrada Família, ha servit i s’ha forjat tant professionalment com personalment. També hi compra. És clienta. “Els embotits, la carn de porc, el peix, el bacallà, les verdures, el pollastre”, enumera. “Com nosaltres, els paradistes, la gent ve al mercat perquè hi troba qualitat i perquè aquí preparem les mides i les unitats justes per a cada client. Poden triar més, no com quan ho compren envasat”, advertirà. “Al supermercat només hi vaig per la llet, els detergents i les llaunes”, conclou.

Fa anys, compartia receptes de cuina amb els clients més fidels, però Internet ha deixat els paradistes de molts mercats orfes d’aquest diàleg. “Intercanviem converses i recomanem temps de cocció quan ens ho demanen, però allò d’abans de repassar tota la recepta, les quantitats i tal... ja no s’estila. Amb internet, no cal”, adverteix. Els mercats són espais de confiança i tot sovint els clients els interpel·len amb temes de conversa variats, alguns fins i tot polèmics: “Ens parlen de política, d’esports, de família, de roba...”, enumera Maite Figueras. Més d’una vegada ha tingut la sensació de fer de terapeuta, però sap que va amb el sou.

Li agrada cuinar. Reconeix que el gendre li regala les orelles quan dina a casa seva. Té opcions diverses per recomanar, però es decanta per l’entrecot de vaca ben gruixut a la barbacoa o una bona cuixa de xai. “És natural, de bona qualitat i de proximitat”, advertirà. El mercat de la Concepció comença a animar-se a mig matí i ella s’alça del tamboret on seu, en un parell d’ocasions per atendre. Es queda al darrere del mostrador i segueix donant resposta a les preguntes des d’una posició que la fa sentir, certament, més còmoda. S’atrinxera darrere de la mascareta però per a la fotografia accedeix a treure-se-la. Té dibuixat un somriure generós. Conversa amb les companyes de la parada del davant i les adverteix que també hauran de ser entrevistades. És una dona dinàmica lligada al batec del mercat. “M’agradaria descansar algun dia, però també em motiva tenir obligacions”, reconeix.

Text: Ruth Troyano

Agenda

Agenda

Notícies

'A La Concepció gastem qualitat'

Nou horari d'estiu

'El producte d’aquí és d’altíssima qualitat, no el tenen al supermercat per moltes hores que estiguin oberts'

La junt de l'Associació del Mercat de la Concepció es renova

''M’agrada el mercat de la Concepció perquè és ample i fàcil de transitar, és com l’Eixample''

Agenda d'activitats

informa't de les nostres activitats!