Agenda

Notícies

'A Cut Fish hi ha peix de proximitat, peix fresc a diari, hi ha varietat, i preus d’acord amb la qualitat del producte'

Entrevista al Carles Echarri i l'Ester Jiménez de la parada Cut Fish del Mercat de la Concepció

Les plantes que donen la benvinguda al Mercat de la Concepció pel carrer València respiren amb dificultat. L’única treva és el moment del reg i segurament també les mirades còmplices de clients i passavolants. La llum de primera hora les embelleix i l’aigua les fa ufanoses. A dins del mercat, els ulls es fixen en els matisos i els gestos diferents de cada parada i queden captivats per l’ordre i el color de la peixateria Cut Fish. Fa cinc anys que Carles Echarri i Ester Jiménez se’n fan càrrec amb una passió desbordant i un alt nivell d’exigència, convençuts que el mercat que habiten és el millor de la ciutat: “Som al cor de Barcelona, hi ha pisos alts, afluència de públic, clients de mitjana edat en amunt, però hem atret també gent jove amb la pandèmia. Hem de vendre alta qualitat a l’Eixample, perquè hi ha client”, afirma Echarri. Acaba de tornar de tallar-se els cabells, fent un parèntesi a la jornada laboral que diàriament comença sobre les quatre de la matinada per anar a seleccionar peix del Mediterrani i de l’Atlàntic, a Mercabarna. És el preludi de les vacances, que fan entre el 16 al 29 d’agost com indiquen en un cartell al fons de la parada. El setembre, el començaran amb la mateixa intensitat i entusiasme. A primer cop d’ull, queda clar que sobre el llit de gel s’estenen peces de molta qualitat: gamba de Palamós, sípia de la costa, cloïssa gallega, calamar de potera, tonyina Bluefinn de Balfegó, salmó escocès... “És un dibuix de la vida que hi ha al mar”, resumeix Echarri. En un lateral, elaborats de peix fresc omplen un petit congelador. També els venen.

A Cut Fish són tercera generació de peixaters. La mare d’en Carles, la Isabel, encara regenta una parada al Mercat de Galvany i els avis ho van fer al del Prat de Llobregat. “Estic educat en allò que he vist a la parada materna, només s’ha de servir el millor. He après de la seva manera de presentar i elaborar el peix i ella ens ho ha transmès tant a mi com a l’Ester”, comentarà. Fa temps que tenen après l’ofici però abans d’obrir la parada al Mercat de la Concepció, les seves professions no hi tenien res a veure. “Vivíem al mateix bloc que la Filo, que regenta una xarcuteria a La Concepció i ens va dir que es venia una parada. Vam estalviar, vam demanar un préstec i aquí estem. Els inicis no van ser fàcils, tampoc fèiem vacances, però vam començar dues persones i ara ja som quatre a la parada”. “A Cut Fish hi ha peix de proximitat, peix fresc a diari, hi ha varietat, i preus d’acord amb la qualitat del producte. Això ho vaig aprendre de l’avi, sempre em deia a que els clients t’han de recordar per la qualitat i no pel preu”. Vénen a client final, bàsicament famílies. A la restauració només un 5%: “No ens hi dediquem més perquè m’agrada fer-ho perfecte, sinó no hi jugo. I no tenim més temps”, reblarà.

L’Ester i el Carles tenen caràcters diferents però a la feina han trobat l’equilibri perfecte. Ella s’encarrega de la venta i el muntatge de la parada i ell de les compres, els números i la gestió. “Sense ella no podria. M’agrada la feina i la faig amb passió. Fa 11 anys que m’encarrego de les compres, hi ha un hàbit i una experiència, conec la complexitat de Mercabarna, selecciono el producte a la subhasta, truco la tarda abans per saber com es presenta l’endemà, algun proveïdor em coneix des que vaig néixer i ara ja tinc 31 anys...”, relatarà. És metòdic i rigorós. Li agrada conversar i argumenta. Duu l’ofici a l’ADN. L’Ester és més reservada, però té la virtut de fer el tall precís i cuida el mostrador com un altar. “Quan arribem de Mercabarna amb tot el gènere, muntem la base, estenem el gel. Després l’Ester ho disposa tot. Ho fa bonic. És la millor, n’ha après de la meva mare”. El taulell és una amalgama de peces i colors vius. Ella somriu quan l’escolta. Segueix l’entrevista de refiló mentre esmorza un entrepà.

És dijous i a la parada, l’altra dependenta, atén a una clienta habitual. Avui els visita amb els fills petits que voletegen pels passadissos. “A vegades li porto el peix al carrer Bruc, on viu. Avui ha comprat bruixa. Però sovint també s’emporta llenguado, calamar...”. Tenen radiografiats els clients, conscients que “la proximitat i l’afecte en el servei marca la diferència”, matisa Carles Echarri. Els agrada teixir relaciona de confiança. Hi ha un servei de lliurament de comandes a domicilis que gestionen a través del Whatsapp. I han obert un canal de Telegram que demostra la seva capacitat d’adaptar-se als nous temps i entendre les dinàmiques noves dels clients: “Ens hem de posar al dia. Hi publiquem el peix que tenim i funciona. Pots conversar de manera directa i reps un retorn immediat”, comenta Carles Echarri. I afegeix: “No ens val allò que s’acostuma a sentir als mercats del antes se vendía más. Plorant no arribarem enlloc. Tenim eines per adaptar-nos als temps i atraure nous públics”, dirà. Té clar que el principal repte és la conquesta dels joves, però primer cal començar amb l’educació alimentària a les escoles, des de ben petits. “Nosaltres dos mengem de mercat, especialment en els últims 10 anys i no hem emmalaltit mai”, dirà. “Cadascú és lliure de posar l’accent de la parada, en el preu, el volum... A la nostra la qualitat va per davant. Som joves i tenim ganes i energia per fer que el de La Concepció sigui un mercat millor. Hem d’adaptar-nos a les noves realitats, la gent jove treballa, busca flexibilitat i comunicació i nosaltres els la donem”, reconeixerà.

Els seus plans de futur passen per créixer i consolidar-se a La Concepció. L’ampliació de la parada és una necessitat cada vegada més imperiosa, però el que volen per d’aquí a 10 anys a Cut Fish són treballadors que estiguin a gust i que la qualitat del producte i del servei continuïn sent el principal reclam. El lema d’Echarri és clar: “Treballar cada dia per obtenir el millor”. I no només al mercat. És un apassionat de bicis i motos, fins al punt de ser pilot i haver estat campió d’Espanya de cotxes de radiocontrol. Quan acaba les jornades maratonianes al mercat, encara té ganes d’endinsar-se a l’univers del motor. Les dues passions l’alimenten, està clar que Cut Fish no només l’ànima sinó també el cos.

'Ens agrada parlar d’on ve cada producte i com es cuida en origen'

Entrevista al Carlos i l'Àlex Debón de la parada Carnisseria Debón del Mercat de la Concepció

-“Què li ve de gust avui?”

-“Un filet de bou”

-“Alguna cosa més?”

-“No, és que ja marxem de vacances”

És l’últim dimecres de juny. Acaba el curs escolar i s’estrena l’estiu; La clientela s’acomiada a comptagotes dels paradistes del Mercat de La Concepció. A Carnisseria Debón, pare i fills atenen amb diligència els clients més matiners. El ritme, amb la calor, és un altre. “Els nostres records són sempre a la parada. Quan érem petits, ho compaginàvem amb l’escola. No és que s’hagi imposat treballar al mercat, però ha passat naturalment”, diu Àlex Debón, un dels dos fills de Toni Debón Esplugas, actual propietari. El seu germà Carles recorda que són la quarta generació i que va ser l’avi patern qui ho va iniciar tot, l’any 1918. “De petits participàvem als concursos de dibuix que es convocaven al mercat. Pintàvem els paradistes i tenim molt present el senyor Arturo que era l’encarregat d’abaixar les persianes de cada parada i de tancar les portes”, comparteix en Carles. L’havien arribat a guanyar, el concurs. No recorden el premi però sí la caixa de colors que els regalaven tan sols per participar.

Entre les parades 106 i la 109 de La Concepció s’estén el seu ofici i el seu gènere. Tenen un mostrador lluminós i extremadament endreçat. Vedella, xai, bou, corder, cabrit, plats cuinats i hamburgueses per a tots els gustos: de ceba, escalivada, formatge, bolets, poma i all i julivert. I un carpaccio de carn de vedella que preparen i presenten amb instruccions: “Filetejar per congelar a talls extra fins. Conservar a temperatura de -16ºC”. “Tots dos som pares i hem de conciliar la feina amb la vida familiar. Des de fora es veu molt maco, però treballar al mercat significa molt d’esforç i molta flexibilitat”, diu Àlex Debón. “Ens avenim molt i intentem que hi hagi màxima confiança i cohesió en el dia a dia. Sabem que quan feina i família van de la mà, els conflictes saben molt de greu”, comenta el seu germà. Són conscients que tenen un patrimoni valuós entre mans i cuiden tots els detalls de la seva relació per preservar-lo. Són dos germans que es complementen, també en el diàleg. I no només comparteixen parada i ofici, i generació – es porten dos anys de diferència-, sinó també temps d’oci. L’esport, preferentment, tot i que l’un és més de córrer i l’altre d’anar amb bicicleta. El pare Toni Debón Esplugas pensa ja més a fer d’avi que en l’endemà de la parada, però exerceix la professió amb un somriure gegant i moltes ganes. No ho verbalitza, però els ulls mostren l’orgull d’un home a qui els fills han seguit les passes.

“De l’àvia hem après que s’ha de ser fidel amb el client, que el tracte és importantíssim, que hi ha una responsabilitat molt gran quan recomanes. Que has de donar la cara i veure què ha passat si les coses no són com el client esperava”, comenta Àlex Debón. En Carles afegeix: “Tant ella com el pare, ens han transmès que els clients poden ser amics si cuides el tracte”. El seu sentit de la responsabilitat és molt alt i ho deixen entreveure durant la conversa: “No es tracta només de vendre, cada dia que passa és un dia més viscut amb els clients i n’aprenem d’ells”. L’àvia ja no s’apropa al mercat, però tots dos coincideixen en què “li faria il·lusió veure com està i com va la parada”. A vegades li ensenyen fotografies a través de les xarxes socials. Són actius a Facebook on comparteixen receptes amb productes de Carnisseria Debón. Reconeixen que els agrada molt cuinar i tots dos se n’encarreguen a casa. Preparen receptes tradicionals catalanes, però també innoven. Es declaren amants de la carn. En una de les últimes entrades, escriuen: “Sabem que us encanten les costelles de xai, per això no ens falten mai. A la barbacoa, a la planxa o, fins i tot, al forn. Les heu provat mai amb pinya?”

“La base és la mateixa que als orígens però sí que hem evolucionat en plats preparats i amb productes nous”, contextualitza Carles Debón. “Som fidels als proveïdors de sempre. I els visitem per comprovar de primera mà l’exigència que s’autoimposen per tenir productes de qualitat, elaborats amb seguretat i garantint el benestar animal”, reflexiona el seu germà Àlex. “Ens agrada parlar d’on ve cada producte i com es cuida en origen”, matisarà. “El bou costa de trobar però tot i així en tenim. El xai és de l’Aragó i surt molt bé. El cabrit és d’Almeria i venem costelles, cuixes, i també arrebossades. En els últims temps també preparem salsitxes, rosbif, steak tartar... Tot el que demana el consumidor”, comentarà Àlex Debón. S’adapten als temps que corren sense recances. Sempre pendents del gust del client i de les necessitats: “Facilitem producte i servei. Oferim un tracte personalitzat a l’extrem, amb les mides i els ingredients que les famílies necessiten. Som flexibles també en aquest sentit. Ens poden encarregar comandes d’un dia per l’altre. Majoritàriament compren un cop per setmana, de manera que ho servim perquè ho guardin en condicions a la nevera fins que ho necessitin”, detalla Carles Debón. Aquest és el seu valor afegit, a banda de la qualitat del producte. I no se n’amaguen. “Ens agrada innovar també. Sabem quins són els talls de moda i els provem. O el cuinar a baixa temperatura. Més enllà de la tradició catalana ens agrada descobrir coses noves, com el tall argentí, i suggerir-lo al client”, reconeixerà Àlex Debón.

“La Concepció és un mercat espaiós, amb molt de volum i aire i això fa que a diferència d’altres mercats no hi hagi moltes olors. És molt organitzat, amb passadissos rectes i totes les parades són fàcils de trobar”, dirà el seu germà Carles. I ell afegeix: “Té també un bon enllaç amb la resta de la ciutat i disposa d’aparcament. Això permet que els clients que s’han mudat de barri, continuïn venint a comprar a aquesta banda de l’Eixample”. El seu discurs deixa entreveure que són una generació compromesa i molt preparada: “Sí, hi ha altres paradistes joves, que han seguit al mercat, però són pocs. Ens agradaria que n’hi hagués més. Quan hi ha parades noves i cares renovades, el mercat guanya i ens va millor a tots. La competència és positiva”, coincideixen a dir els germans Debón. Quan se’ls demana si es veuen per sempre treballant a La Concepció, responen sense embuts: “Tan de bo. Perquè si hi som, voldrà dir que hi ha futur”.

Després de la conversa, continuen la coreografia de l’ofici darrere del mostrador. Fan broma amb el pare: “Sembla el nostre germà gran”. Entre afalacs i somriures, cap dels tres no deixa de moure’s ni un minut. Contagien bon rotllo i optimisme. I no dubten a preparar al moment unes hamburgueses amb poma que el càmera que els enregistra els demana. Les tenien anunciades a la parada, però s’havien esgotat. Hi ha esperança i sàvia nova i viva al mercat.

'A La Concepció gastem qualitat'

Entrevista a Maria del Mar Lorente de la parada Llegums F. Lorente del Mercat de la Concepció

Porta tatuat el nom del seu fill al braç esquerre. El Samuel fa quatre dies que ha acabat l’escola i mentre esperen les vacances familiars d’estiu, l’acompanya a la parada. És gairebé migdia i mentre escolta l’entrevista a la mare, seu i endrapa mig alvocat amb una cullereta. El ritme de clients a la parada de llegums cuits, menjars preparats i fruits secs F. Lorente és constant. Els atén amb ingeni i desimboltura Carlos Mansegosa que porta 40 anys al negoci. “Ell m’ho ha ensenyat tot. Jo era la filla de l’amo, però el Carlos m’ha conegut des de petita i n’he après molt al seu costat”, dirà Mar Lorente, actual propietària del negoci. Ell és un paradista d’ofici. S’endevina ràpid per la seva manera de servir i de dirigir-se a la mestressa. Sense embuts, amb somriure i gentilesa. Ella, es divideix entre les dues parades que té al Mercat de la Concepció, la 118 i la 121. La segona, la van obrir els seus pares fa 18 anys quan els mercats encara bullien de clients a tota hora.

Una clienta habitual porta la carmanyola de vidre i demana a Mansegosa que li ompli d’empedrat fins a dalt. Una segona compra dues bosses de patates xips i dàtils amb ós, a granel. “Els meus avis eren de Granada i quan van arribar a Barcelona el 1970 es van fer càrrec de la parada a La Concepció, que havia estat de Pedro Vidal primer. Al principi hi veníem llegums cuits i remullats, arròs i patates, cornes i ganxets a granel”, dirà amb certa nostàlgia Mar Lorente. Amb 16 anys va començar a treballar al mercat perquè completats els estudis bàsics, no volia seguir a l’aula. Va tenir una experiència prèvia al Mercat de Sants, a la parada de la seva germana, però ràpidament van veure que treballar juntes no els anava bé. “Sempre he estat vinculada al mercat. De petita, a vegades havia de renunciar a anar d’excursió i els dissabtes també els passava a la parada. També és veritat que ajudar als pares em permetia tenir una paga i ho aprofitava quan sortia amb les amigues”, recordarà. “És un treball que t’ha d’agradar. Sóc feliç aquí, però és sacrificat”, afegeix. No amaga que reparteix la seva jornada laboral entre servir al mercat, als matins, i fer de terapeuta, a les tardes: “Sóc jove, però pateixo dels genolls i de l’esquena i he de trobar solucions. Per això m’he format en l’àmbit de les cures”.

A cuinar, per servir plats a la parada, va començar la seva mare, però actualment a F. Lorente tenen tres cuiners. L’evolució cap als preparats s’ha intensificat en els últims anys: “Tot el que que cuinem és casolà, fet a casa sense conservant ni colorant. Perquè tenim molt clar que som el que mengem i per això tenim clientela fidel”. Quan se li demana a Mar Lorente els plats que més surten, dispara i no té aturador. Fa venir salivera. Els ulls no donen a l’abast amb tot el ventall de guisats que hi ha darrere del vidre. “Tenim amanides de pasta, de bacallà i de llegum, canelons de carn i de tonyina, estofats de llenties, cigrons i mongetes... Bacallà amb samfaina o panses i pinyols, peus de porc, favetes a la catalana, botifarra amb mongeta, truites de verdures, patata i ceba, pastís de patata, amanida russa, pèsols, bròquil, mongeta, carxofa saltejada amb all i julivert, medallons de gall d’indi amb allet, hamburgueses de pinya i ceba... Croquetes de pollastre, bacallà, pernil i de bolets...”, enumera amb entusiasme. L’hem d’aturar perquè la llista és llarga. Tot un bé de Déu de productes “saludables”, remarca Lorente, s’estenen al mostrador, per bé que l’estrella són els llegums i els fruits secs. Els dàtils, d’Israel. Les nous, de Girona.

“Si els clients em pregunten, sempre els oriento i els indico com cuinar, com coure, com preparar... Amb els anys, a alguns els agafes una estima especial”, reconeixerà. “El tracte del mercat en comparació a qualsevol gran superfície és incomparable”, afirma amb rotunditat Mar Lorente. “Aquest nostre és un bon ofici si t’agrada tractar amb el públic, però no tots els clients són iguals. Sempre he dit als empleats que hem de servir amb respecte, amb educació, i mirar de no perdre mai el nord. Si algú ve amb una actitud que no ens agrada, respirem i actuem de manera responsable. I tot es posa sempre a lloc. A mi m’ajuda molt tenir intuïció”, afegirà. Tot i haver treballat dos anys al Mercat de Sants, reconeix que casa és La Concepció: “Allà no em sento a lloc. En canvi, aquí, sí. Estic acostumada a l’espai i als meus clients. Tenim una confiança forjada al llarg dels anys i això és el que em fa sentir bé”.

El mercat ha canviat molt des de 1970. La fesomia de les instal·lacions, l’estil de clients, la manera de servir, el ritme de vida... I la pandèmia, aquests dos últims anys, ho ha trastocat tot, accelerant el canvi de ritme i l’estil de compra: “Ens falta més jovent a La Concepció. Conservem la gent gran, la que viu al barri de tota la vida. A més, aquesta part de l’Eixample ha perdut moltes oficines després del Covid i encara hi ha molts professionals que teletreballen, de manera que el ritme de compradors és menor”. No obstant, de clientela, a F. Lorente, en tenen de fixa, i alguns mantenen l’hàbit d’anar-hi a comprar cada dia: “És cert que hi ha persones que vénen a diari a comprar el dinar i se l’emporten a l’oficina. Surt molt més a compte que anar de restaurant i a més a més és un estalvi de temps. També ho fan algunes famílies”. Sobre el tòpic que al mercat surt més car omplir la cistella, Mar Lorente dirà: “A La Concepció gastem qualitat, potser sí que és un pèl més car, però el producte s’ho val. Al supermercat hi ha molta oferta i molt producte trampa. He comprovat que les bosses petites de fruits secs que hi venen semblen econòmiques, però surten més cares que si es compren aquí a granel. I nosaltres podem dir alt i clar que treballem amb la millor casa, amb Fruits García”.

Quan vivia a casa dels pares, era veïna de Sants, però ara resideix al Prat. Malgrat que és un altre municipi, Mar Lorente té clar que no deixarà mai de comprar a La Concepció: “Com que hi vinc cada dia per treballar, també hi faig despesa. M’agrada el menjar del mercat i el producte que tenen els altres paradistes”. Quan no és al mercat, se submergeix en un món d’intangibles: el tarot, el reiki i les flors de Bach. Diu que l’han ajudat molt a fer un camí interior. A conèixer-se més i a entendre millor als altres, als clients. L’altra passió que cultiva és l’equitació, que ha heretat del seu pare i que ha llegat al seu fill Samuel. “Pinta molt bé el Samuel, estudia a l’Escola de Belles Arts del Prat. Li he promès uns retoladors Posca si es porta bé durant les vacances. Vull que es dediqui al que vulgui, però que segueixi a la parada, de gran, ho veig complicat”, se sincerarà la mare. Es un belluguí, però durant l’entrevista ha estat atent. Es vol fotografiar amb ella i es mig baralla de broma amb el Carlos. Quan marxem, ens regala una bosseta de llaminadures de les que vénen a la parada. Encara no té deu anys, però l’ofici i el bon tracte amb el client ja el té après.

Nou horari d'estiu

'El producte d’aquí és d’altíssima qualitat, no el tenen al supermercat per moltes hores que estiguin oberts'

Entrevista a Albert Ollé de la Cansaladeria & Xarcuteria Ollé del Mercat de la Concepció

Va vestit de blanc impol·lut però adverteix d’entrada i amb somriure sorneguer que no és del Reial Madrid. El dia comença sense gaire esperances, però en poc més de tres quarts d’hora, atén 5 clients, la majoria clients fidels que defensen la qualitat dels productes de la parada. “Els meus pares ja venien a comprar aquí quan hi havia el seu pare i la seva àvia”, recorda un veí. “M’aguanten des de fa molts anys. Calers no en tinc, però de paladar, molt. Compro poc però bo. De qualitat”, etziba després de demanar bull blanc, formatge i sobrassada. Albert Ollé porta tota la vida al darrere del mostrador de Cansaladeria & Xarcuteria Ollé. Té 64 anys i ja pensa en la jubilació; li sap greu no haver trobat relleu per continuar el negoci. Els fills s’involucren a la parada quan hi ha puntes de feina, a la campanya de Nadal, per exemple, però tenen altres oficis: fisioteràpia i infermeria. “Carnisseria Ollé comença amb la besàvia. Com que no podia tenir fills, va muntar el negoci, però finalment va acabar sent mare. Després la van regentar els meus pares i seguidament jo, però amb mi s’acabarà la història”, dirà amb un punt de desencís. Entrant pel carrer València, el vidre deixa entreveure la parada a mà esquerra. A dins, hi corre l’aire. S’ensuma l’estiu. I també la vegetació de les floristeries. Reconeix el gos manyac d’un client de La Concepció que jau al terra.

“Quan començo, l’any 1979, el mercat era en blanc i negre. El recordo caòtic i molt fosc. I ara és de color”, dirà. Més de 40 anys atenent, amb jornades maratonianes, de més de 10 hores. “Amb la pandèmia el mercat va revifar, però ara tornem a constatar que hi ha una crisi econòmica. La vida va de pressa i la gent compra quan pot, a vegades els diumenges i de matinada, i el mercat no entén aquesta lògica. Però està clar que el producte d’aquí és d’altíssima qualitat, no el tenen al supermercat per moltes hores que estiguin oberts”, reflexiona Ollé. Acaba d’arribar de vacances; ha estat a Sicília. Els clients de tota la vida ho saben i li pregunten com ha anat. Respon amb un somriure i la pell colrada. Una clienta de mitjana edat li demana botifarra blanca i cansalada per cuinar faves. “Els clients que tenim es fan grans. És clar que hi ha gent nova al mercat però no al ritme que voldríem. Quan un client nou compra i li agrada, no repeteix fins al cap de 15 dies o tres setmanes. Els divendres tenim clientela molt fixa, però cada dia el començo amb un a veure què passarà avui”, explica. Albert Ollé es ressent dels genolls, està pendent d’una operació i el malestar físic li impedeix estirar la jornada.

Són 2/4 de 10 del matí de l’últim dimarts de maig i la Cansaladeria Ollé té totes les temptacions esteses i penjades. “Surten molt bé les sobrassades de Mallorca i la picant de Menorca, el xollis del Pallars i tot tipus de formatges. Miro de tenir-ne molts de catalans, però també d’altres regions de l’Estat espanyol i de l’estranger”, matisa Ollé. A través del vidre, els ulls s’entretenen: Comte vell i pecorino, manxec, formatge de Maó, l’Idiazabal, el Gruyère... “Abans venia molt producte fresc, però ho vaig deixar. Ara hi he tornat amb el porc Ral d’Avinyó. Però l’especialitat són els pernils i els formatges. A mi m’agrada molt el pernil del país, criat durant tres anys, per bé que tothom parla de l’ibèric, que també en tenim, però que costa més del doble”, comenta amb sinceritat. Per als clients més sibarites també té pernil de la DO Pedroches. Els ulls segueixen repassant el mostrador: paté de muntanya, llonganissa de caldes i de riera, fuet obrador, xistorra, secallona, codony, botifarra blanca, negra, d’ou, del perol... Un bé de deu de productes de xarcuteria que Albert Ollé té claríssim com s’han d’incloure a la dieta mediterrània: “S’ha de menjar de tot. Molta verdura i fruita i una mica d’això. La xarcuteria, amb moderació”. A la parada també hi ven fumet.

“Al de La Concepció hi venen clients molt determinats. No és un mercat molt transitat, però els clients compren. En altres mercats potser hi ha més flux de visitants, però el volum de ventes és menor. Són menys compradors. Tinc un amic a la Zona Franca i fem comparacions”, explica. “Els turistes són passavolants. Compren sucs i fruites i com a molt un fuet, però no hi comptem”, adverteix. “De tota manera, anys enrere hi havia molts pisos turístics aquí, a la Dreta de l’Eixample. Ara no ho conec tant, però suposo que després de la pandèmia, tornaran”, comenta. A banda de paradista, Albert Ollé és client de La Concepció tot i que viu entre Rocafort i Sepúlveda, a l’Esquerra de l’Eixample. “A casa som dos i m’emporto producte de qualitat d’aquí. Al costat d’on visc, només hi comprem el de pes”, afegeix. És un paradista atent, transmet amabilitat. És de somriure fàcil. El seu tarannà deixa entreveure que ha gaudit molt els anys de feina al mercat, malgrat les hores i la dedicació, sense caps de setmana i amb decepcions amb el personal que puntualment l’ha acompanyat. Al mercat hi arriba cada matí amb bicicleta. La té plegada davant de la parada. La mira de reüll mentre se sincera: “Els esports no són la meva afició. M’agrada el cinema, el teatre – la meva dona s’hi dedica professionalment -, la lectura i cuinar”. Així ocupa el temps lliure quan abaixa la persiana de la parada 183 del mercat. Quan es jubili, té clar que reprendrà els estudis universitaris que va haver d’aparcar quan el seu pare va emmalaltir i va haver de començar a treballar a La Concepció. No pensa en el Dret, sinó en la Llicenciatura d’Història. “Seré el més gran de la classe, acabaré als 70 anys... Ho faré per gust, perquè m’agrada, per passió”, sospira. La mateixa que hi posa quan se li acosta una clienta i fileteja amb molta cura i precisió el pernil dolç Duroc que li demana per al seu fill.

Agenda

Agenda

Notícies

'A Cut Fish hi ha peix de proximitat, peix fresc a diari, hi ha varietat, i preus d’acord amb la qualitat del producte'

'Ens agrada parlar d’on ve cada producte i com es cuida en origen'

'A La Concepció gastem qualitat'

Nou horari d'estiu

'El producte d’aquí és d’altíssima qualitat, no el tenen al supermercat per moltes hores que estiguin oberts'

Agenda d'activitats

informa't de les nostres activitats!