D'aquella mateixa època també en destaca la gran utilitat del servei porta a porta. "Vam rebre moltes comandes per portar la cistella de la compra a casa, però també vam fer una aposta per servir comandes per internet". I afegeix: "el servei de comandes per internet l'estem evolucionant i aviat quedarà integrat al servei de marketplace de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona".

"¡Quién regala bien vende y quien lo recibe lo entiende!", així és com ens comença a parlar de l'aposta per arribar als infants, els compradors del futur. Li preguntem per quins són els punts forts que deixa aquesta junta al mercat i més enllà de les tasques fetes en instal·lacions, se sent orgullosa de la gran quantitat d'escoles que venen a visitar el mercat de la Concepció i de ser el primer mercat a oferir tallers infantils cada dissabte. "Fem molta pedagogia als infants. La gerent, la Pilar Gomà, els prepara una ruta i els porta a veure parades. Aprenen els diferents tipus de peixos, fruites, verdures... i quina és la diferència entre els tipus d'ous que poden comprar a les parades d'aviram. Els ous d'oca, de guatlla, de gallina, etc. Sovint s'asseuen a terra i mentre escolten els donem un suc, però també una funda per guardar l’entrepà perquè es puguin endur cap a casa un detall del mercat", detalla. Està contenta que després de la pandèmia aquesta tasca s'hagi pogut reprendre. Sobre els reptes als quals s'haurà d'enfrontar la nova junta destaca la necessitat d'omplir i diversificar les parades que han quedat buides per jubilacions el mercat, però també poder garantir una gestió del pàrquing que afavoreix a la clientela del mercat i que garanteixi que tindran lloc quan vinguin.

Entrevista a Maite Figueras de la Carnisseria Figueras del Mercat de la Concepció

El mercat de la Concepció desperta lentament. A plena primavera, es guanya a pols  ser conegut com el mercat de les flors de Barcelona. Les dues floristeries que adornen la façana, al carrer València, són un esclat d’aromes i colors. Finals d’abril. Dimecres laborable. Primera hora. Converses tímides entre passadissos. Els paradistes endrecen. A la Carnisseria Figueras despatxen una clienta que hi arriba amb vehicle mòbil. “Vull tripa i cap per a una persona”, li diu a la propietària, Maite Figueras. L’atén amb diligència i li comenta que si en compra més quantitat, sempre la pot congelar. En acabar, fileteja vedella per a un client. Li portaran a casa amb el servei de porta a porta del mercat. “Carnisseria Figueras és un negoci familiar que va començar l’avi el 1925. Hi vaig venir a treballar als 17 anys, quan vaig acabar el COU. Ho vaig escollir per davant de seguir estudiant. Els meus fills no continuaran, l’un viu a França i l’altre a Tenerife”, comenta amb seguretat. Veu la jubilació més a prop que tard, però encara no vol deslligar-se del ritme frenètic del mercat. “He vist evolucionar molt el negoci, principalment perquè ha canviat el tipus de producte que venem: la manipulació de la carn. Abans eren peces senceres de bou, vedella, xai o cabrit i ara hi ha més producte preparat com per exemple la carn picada o les hamburgueses que preparem de tants gustos com es vulguin”, dirà.

 

La seva infància està lligada al mercat de la Concepció: “Baixàvem a jugar als passatges, a la plaça i també a les càmeres frigorífiques que hi havia a sota. No hi havia tant d’oci com ara i aquest espai formava part del nostre temps d’esbarjo”, recorda Maite Figueras. Arriba un segon client i demana cap i pota. “Amb oli, sal i  vinagre, és ben bo, no cal entretenir-se gaire estona a la cuina”, dirà la propietària. És un client habitual, un senyor de mitjana edat que compra menuts, una de les especialitats de la parada. “És un producte que genera o amor o odi”, reconeixerà Maite Figueras. Al costat seu, s’estenen totes les altres peces de carn que ofereix la parada. Des del txuletón de vaca, a les entranyes. Mandonguilles, botifarra, peixet de vedella, filet de pobre, tapaplana, cap de mort i culata de vedella. També mitjana i escalopa. Costelles i mitjanes de xai. Callos precuinats, cap de vedella i tripa. “Els humans som com un cotxe, necessitem benzina, oli, anticongelant... De manera que el nostre cos demana una dieta variada d’aliments. No menjar gens de carn no és bo, seria una avaria per al nostre organisme. La proteïna de la carn no la pot substituir una dieta vegetal”, dirà convençuda Maite Figueras. Surt en defensa del consum d’un producte que algunes agrupacions ecologistes han castigat en els últims temps, també per l’impacte que el seu procés de producció – amb l’emissió de gasos d’efecte hivernacle -  té en el canvi climàtic.

 

Esquiva la polèmica i amb coherència i rigor, en proposa un consum responsable. Admira l’arquitectura del mercat on treballa i reconeix que és el que més li agrada de tot Barcelona. “Si mires amunt, des del carrer Aragó, sembla que el sostre sigui la carcassa d’un vaixell”, comparteix entusiasmada. “M’agrada el mercat de la Concepció perquè és ample i fàcil de transitar, és com l’Eixample”, matisa. Entre bastiments i naus, en un edifici centenari remodelat el 98, a mig camí entre el passeig de Gràcia i la Sagrada Família, ha servit i s’ha forjat tant professionalment com personalment.  També hi compra. És clienta. “Els embotits, la carn de porc, el peix, el bacallà, les verdures, el pollastre”, enumera. “Com nosaltres, els paradistes, la gent ve al mercat perquè hi troba qualitat i perquè aquí preparem les mides i les unitats justes per a cada client. Poden triar més, no com quan ho compren envasat”, advertirà. “Al supermercat només hi vaig per la llet, els detergents i les llaunes”, conclou.

 

Fa anys, compartia receptes de cuina amb els clients més fidels, però Internet ha deixat els paradistes de molts mercats orfes d’aquest diàleg. “Intercanviem converses i recomanem temps de cocció quan ens ho demanen, però allò d’abans de repassar tota la recepta, les quantitats i tal... ja no s’estila. Amb internet, no cal”, adverteix. Els mercats són espais de confiança i tot sovint els clients els interpel·len amb temes de conversa variats, alguns fins i tot polèmics: “Ens parlen de política, d’esports, de família, de roba...”, enumera Maite Figueras. Més d’una vegada ha tingut la sensació de fer de terapeuta, però sap que va amb el sou.

 

Li agrada cuinar. Reconeix que el gendre li regala les orelles quan dina a casa seva. Té opcions diverses per recomanar, però es decanta per l’entrecot de vaca ben gruixut a la barbacoa o una bona cuixa de xai. “És natural, de bona qualitat i de proximitat”, advertirà. El mercat de la Concepció comença a animar-se a mig matí i ella s’alça del tamboret on seu, en un parell d’ocasions per atendre. Es queda al darrere del mostrador i segueix donant resposta a les preguntes des d’una posició que la fa sentir, certament, més còmoda. S’atrinxera darrere de la mascareta però per a la fotografia accedeix a treure-se-la. Té dibuixat un somriure generós. Conversa amb les companyes de la parada del davant i les adverteix que també hauran de ser entrevistades. És una dona dinàmica lligada al batec del mercat. “M’agradaria descansar algun dia, però també em motiva tenir obligacions”, reconeix.   

Text: Ruth Troyano

Sobre el gel s’estenen lluents peces de rap, llobarro i verat, filet de perca, llucet de la costa, cloïssa gallega, musclos de roca i de Galícia, llagosta, moll de la costa de Blanes, sípies i calamars… Són les quatre de la tarda de l’últim dijous de març. Els passadissos del Mercat de la Concepció respiren de les hores punta. Sigil·loses, les paradistes endrecen les viandes. Esperen pacients els clients que arribaran després de la sortida d’escola dels nens, els uns, i de la feina, els altres. Pilar Gil Casanovas es treu els guants blaus i el davantal blanc que on milita, quan atén. És la gran de tres germanes. Plegades es fan càrrec de la parada Peix Fresc Pilar, que va iniciar la mare. Són un matriarcat dedicat a servir peix fresc i marisc. Té dues nebodes que estudien infermeria, però que també s’atansen a la parada quan fan falta més mans.

“Vam néixer pràcticament aquí. La mare ens hi portava a les tres ja de ben petites, a mi i a les meves germanes Montse i Helena. Sóc la gran i vaig començar a treballar a la peixateria als 18 anys. Venia els dissabtes. Aleshores la parada estava dedicada als congelats d’alta mar, amb peces grans. Teníem una màquina que les trossejava”, explica amb certa nostàlgia. Quan els congelats es van començar a vendre arreu i el preu va caure en picat, van decidir apostar més pel peix fresc.

Es lleven d’hora cada deia. El despertador sona a les quatre del matí. La Montse i l’Helena van a Mercabarna a seleccionar gènere; trien en funció de l’origen però mana sempre la qualitat. Ella, en canvi, posa a punt la parada al Mercat de la Concepció: “Trec el gel, col·loco les caixes, rebo el peix i el marisc i el disposem de manera que llueixi”. Explica amb convenciment: “M’agrada l’ambient del mercat, tenim molt bona relació amb els altres paradistes i m’agrada encara més que els clients vinguin no només a comprar, que també, sinó a conversar amb nosaltres”. Així és com es despatxa en un mercat amb 130 anys d’història que sempre ha volgut ser plaça. “Als clients els agrada venir perquè el de la Concepció és un mercat espaiós, hi ha bon producte i troben amabilitat en els paradistes. De fet, tinc clientela a la parada que ve a comprar aquí sense ser de l’Eixample, sinó d’allà on jo visc”, reconeix.