L'edifici

La catalogació

El mercat de la Concepció es va construir l’any 1888 al centre de Barcelona, al Districte de l’Eixample, en un edifici aïllat, entre els carrers d’Aragó, València, Bruc i Girona, amb els accessos principals per Aragó i València; i ocupava una extensió de 4.010 m2, amb 105 metres de llargària i 38 metres d’amplada.

Les noves possibilitats arquitectòniques de la tecnologia del ferro demostrades per Paton al Crystal Palace a Londres (1851), no van trigar gaire a ser aprofitades per la construcció catalana, que va començar a utilitzar aquest material nou a causa dels avantatges que oferia com a element estructural. A més a més, d’un estudi de mètodes constructius nous, el ferro colat, va anar definint un vocabulari formal de l’arquitectura metàl·lica al darrer terç del segle XIX.

La tradició artística del ferro a Catalunya té orígens a la forja catalana, que va arribar a la màxima esplendor als segles XVII i XVIII. La qualitat del ferro català i el treball dels forjadors van fer possible el naixement de la indústria siderúrgica, que a la vegada va donar lloc al de petites indústries dedicades a la fabricació de claus, tanques, picaportes, armes, etc.

Després d’un temps de decadència, que va arribar fins a mitjan del segle XIX, a Catalunya es va produir un esforç per reanimar la forja, que va arribar a la màxima expressió durant el Modernisme. Els principals impulsors d’aquest renaixement van ser Santiago Russinyol, Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Muntaner. A mitjan del segle XIX, Barcelona ja era una ciutat industrial. Ildefons Cerdà havia fet l’Eixample, cap a on la ciutat creixia.

Al mateix temps, la indústria metal·lúrgica va experimentar un ascens i es van començar a utilitzar recolzaments de ferro en la construcció d’edificis. El primer edifici on es utilitzar aquesta tècnica, sense comptar mercats i estacions, va ser l’editorial Montaner i Simó, al carrer d’Aragó de Barcelona. Altrament, el ferro colat també es va utilitzar en la construcció de fonts, fanals, bancs i altres elements.

La utilització profunda del ferro colat va tenir en Valentí Esperó un dels seus principals impulsors. Va ser conseller de la ciutat, introductor de la foneria el 1832 i cofundador el 1855 de la Maquinista Terrestre i Marítima, que va ser l’empresa clau per a la construcció d’estructures metàl·liques.

L’edificació de mercats coberts, a l’últim terç del segle XIX, va tenir un paper important en la configuració i l’evolució del que es coneixerà com nova arquitectura civil. El Mercat de la Concepció, obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias n’és un bon exemple.

L’edifici del mercat es va desenvolupar en una única planta lliure, de dimensions 38,5 x 105 m. Aquesta planta se situava a una cota intermèdia entre les rasants dels carrers València i Aragó.

El volum exterior del conjunt reflecteix l’organització de l’espai interior. Un edifici format per tres naus, cadascuna d’elles amb coberta a dos aigües: una gran nau central de 20 m d’amplada i 13,45 m d’alçada màxima, i dues naus laterals de 8,0 m d’amplada i 7,8 m d’alçada màxima, disposades simètricament respecte a la central.

Una mateixa secció estructural resol tot l’edifici, repetida en forma de pòrtic cada 5,00 m, que conforma tot el sistema portant del conjunt de l’edifici. Aquests pòrtics estan constituïts per encavallades-arc en gelosia, construïdes amb perfil de ferro colat, amb enllaços reblonats.

El mercat va ser inaugurat l’any 1888 i remodelat íntegrament el 1998.

La remodelació

El mercat de la Concepció havia patit un procés de decadència física i comercial, que va comportar que la seva conjuntura d’oferta, serveis i infrastructura fos absolutament inviable.

Els comerciants del mercat i l’Institut Municipal de Mercats de l’Ajuntament de Barcelona van consensuar un procés de remodelació, que va plantejar la reforma integral i apostava pel futur positiu d’aquest centre de proveïments.

El projecte se suportava en dos eixos bàsics: LA MILLORA COMERCIAL I LA RENOVACIÓ DE LES ESTRUCTURES.

L’ordenació i millora de la barreja comercial, van permetre d’una banda, eliminar el minifundisme fins llavors existent, i d’altra pal·liar la carència tradicional de determinats productes, que era un dels factors de pes en la pèrdua de potencial dels mercats; motivada fonamentalment per una situació de descompensació amb l’oferta exterior, l’evolució dels hàbits de consum i l’evolució dels mercats mateixos. Era en aquest sentit absolutament necessari introduir elements comercials nous, moderns i potents, com ara una moderna superfície de supermercat, amb producte envasat; i un establiment de venda d’electrodomèstics.

L’actuació en l’estructura física i en la infraestructura de serveis, va ser una operació indispensable. Factors com l’arquitectura (un edifici inaugurat el 1888) i la inexistència d’espais per a la dotació dels serveis complementaris, van fer que l’estructura esdevingués absolutament obsoleta per a l’activitat comercial. Però la transformació duta a terme amb la remodelació del mercat, es va haver de fer compaginant els avantatges tècnics nous, amb el disseny d’un edifici que està inclòs en el catàleg del patrimoni artístic. D’altra banda, calia pal·liar també la manca d’elements bàsics per a l’activitat còmoda d’operadors i usuaris, amb la dotació de determinats elements com ara l’aparcament o altres, que no eren encara presents de manera generalitzada a la xarxa de mercats.

Sota aquests eixos es va portar a terme la remodelació del mercat de la Concepció, que es va reinaugurar el 16 de maig de 1998. Una tradició de més de 115 anys d’història, que el fan singular i es dotava llavors dels instruments necessaris per esdevenir un centre de futur.

La remodelació del mercat de la Concepció, tingué un cost global de 1.180 milions de pessetes, al que caldria afegir el cost de la construcció dels nous llocs de venda.

Projecte i Direcció d’Obres de la Remodelació inaugurada el 1998.

L’autor del Projecte de Remodelació del Mercat de la Concepció i Director facultatiu de la seva obra, fou l’arquitecte Albert de Pineda i Alvarez. Albert de Pineda, és arquitecte per l’Escola de Barcelona i va obtenir el 1992 el premi FAD en rehabilitació d’edificis.

Foren col·laboradors seus en l’obra del mercat de la Concepció: l’arquitecte Albert Vitaller ; els arquitectes tècnics Anna Granell i Francesc Xuriguer i l’estudiant d’arquitectura Patricio Martinez.

Per part de la Direcció dels Serveis Tècnics de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, els responsables del projecte, foren l’enginyer Ferran Fernandez i l’arquitecte tècnic Santiago Re.

Camí d’interès turístic

La monumentalitat de la ciutat de Barcelona i l’interès cada cop més gran que s’ha despertat arreu per moltes de les seves obres arquitectòniques -amb especial atenció per les que va deixar en la urbs, la petjada àmplia i profunda del modernisme- té en el Districte on es troba el mercat, notables referències, que inclouen diversos estils. En aquest sentit, proposem la visita al mercat en un ruta d’interès turístic/arquitectònic, que s’inicia al Passeig de Gràcia i s’acaba al temple de la Sagrada Família, que permetrà visitar els edificis següents:

1. Palau Marcet
Tiberi Sabater,1887.
Passeig de Gràcia, 13

2. Casa Ametller
J. Puig i Cadafalch, 1900.
Passeig de Gràcia, 41

3. Casa Batlló
Antoni Gaudí i Cornet, 1905 - 1907.
Passeig de Gràcia, 43

4. Casa Milà (La Pedrera)
Antoni Gaudí i Cornet, 1905-1910.
Passeig de Gràcia 92

5.Palau Robert
Joan Martorell i Monells, 1900.
Passeig de Gràcia 107

6. Casa Quadras
J. Puig i Cadafalch, 1904.
Rosselló 279

7. Casa de les Punxes
Josep Puig i Cadafalch, 1903-1905.
Avda. Diagonal 416.

8. Casa Thomas
Lluís Domènech i Montaner, 1895-1898.
Mallorca 291.

9. Casa Elizalde
Emili Sala, 1888.
València 302

10. Església de la Concepció
Antic convent de Jonqueres, traslladat el 1871.
Aragó 299.

11. Mercat de la Concepció
Antoni Rovira i Trias, 1888.
Aragó 313

12. Església de les Saleses
Joan Martorell i Monells, 1882-1885.
Passeig de Sant Joan 88

13. Fabrica Myrurgia
Antoni Puig i Giralt, 1928-1930.
Mallorca 351.

14. Temple de la Sagrada Família
Antoni Gaudí i Cornet, 1883.1926.
Mallorca 401.

MERCAT D'ALIMENTACIÓ
Horari de'hivern - Del 6 de setembre al 15 de juliol
Dilluns i dissabtes de 8:00 a 15:00 h
De dimarts a divendres de 8:00 a 20:00h
Horari d'estiu - Del 16 de juliol al 5 de setembre
De dilluns a dissabtes de 08:00 a 15:00 h
Diumenges tancat
FLORISTERIES
Obertes les 24 h els 7 dies de la setmana
CAPRABO
De dilluns a dissabte de 9 a 21 h
ESTABLIMENTS MIRÓ
De 10 a 13 h i de 17 a 20:30 h
Dilluns al matí, tancat.
Aragó, 313-317 08009 Barcelona
675 693 616
Segueix-nos també a